Neus Català Pallejà va néixer el 6 d’octubre de 1915 a Guiamets (Tarragona), encara que la seva padrina la va registrar el 15 de juny d’aquest mateix any, per la desaparició de la documentació de l’Ajuntament de Barcelona després de la Guerra Civil Espanyola. Aquesta segona data es va considerar de caràcter oficial i va ser la data presa per celebrar el centenari del seu naixement.

Es va diplomar en infermeria en l’any 1937 i en esclatar la Guerra Civil, Neus Català va organitzar les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) del seu poble i es va afiliar també al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

L’any 1939 va creuar la frontera francesa amb 180 nens orfes de la colònia Les Acàcies de Premià de Dalt, on treballava com a cap sanitària, on es trobaven els anomenats Nens de Negrín que estaven al seu càrrec.

Un cop a l’exili va col·laborar amb el seu marit Albert Roger, a activitats de la Resistència francesa, centralitzant a casa seva la recepció i transmissió de missatges, armes i documentació, i donant refugi als refugiats polítics. Va ser denunciada a les autoritats nazis per un farmacèutic de Sarlat; la van detenir al costat del seu marit en 1943. Tancada i maltractada a Limoges, l’any 1944 va ser deportada a Ravensbrück, un camp d’extermini nazi situat a 90 km de Berlín, que se li coneixia com el camp de les dones perquè, entre 1939 i 1945, van ser registrats 132.000 dones i nens, 20.000 homes i 1.000 noies adolescents. En aquest camp d’extermini van acabar morint més de 92.000 persones d’una manera atroç.

Allà va ser obligada a treballar en la indústria d’armament i va formar part de l’anomenat Comando de les gandules, un grup de dones que boicotejava l’elaboració de les armes que es fabricaven a Holleischen, una fàbrica que depenia del camp de concentració de Flossenbürg. Gràcies al sabotatge, moltes dones forçades a treballar en aquella fàbrica van inutilitzar uns deu milions de cartutxos i van espatllar nombroses màquines de fabricació d’armament. Va ser la única supervivent espanyola del camps d’extermini nazi de Ravensbrück.

Després de ser alliberada, va tornar a França, on va continuar la seva lluita clandestina contra el franquisme. Va viure a Sarcelles, prop de París, i va presidir el Amical de Ravensbrück. Va seguir sent militant del Partit Comunista de Catalunya (PCC), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), i la Fundació Pere Ardiaca, de la qual era sòcia d’honor.

Ens va deixar a l’edat de 103 anys el passat 13 d’abril de 2019, sent la darrera catalana supervivent dels camps d’extermini nazis.

El seu fons personal es troba dipositat al Centre de Recursos per l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) aI Biblioteca Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de documents sobre la Guerra Civil, l’Alemanya nazi, la II Guerra Mundial a Polònia i França, documents sobre dones espanyoles en la resistència, i a més, sobre els camps de concentració.

En atenció a l’anteriorment exposat es proposa l’adopció dels següents:

ACORDS

PRIMER .- Donar suport a les accions, iniciatives i activitats que es puguin promoure per preservar la memòria de la Neus Català i de totes aquelles víctimes de l’horror nazi.

SEGON .- Difondre la figura històrica de Neus Català i els valors de justícia social, democràcia i antifeixisme que va representar a la societat en general, especialment, a la joventut, perquè coneguin els principis democràtics que va defensar la Neus Català durant tota la seva vida. Realitzant, almenys, un acte d’homenatge i reconeixement de la seva trajectòria a la nostra ciutat.

TERCER .- Donar suport i promocionar projectes culturals que siguin entesos com a vàlids per a divulgar la seva contribució històrica.

QUART .- Que al Vendrell es doni nom a un Carrer, Avinguda o Plaça a Neus Català en homenatge i reconeixement per tota una vida de lluita per la llibertat, per la justícia social i l’antifeixisme , i quedi inaugurada oficialment en un acte d’homenatge institucional.

CINQUÈ .- Comunicar l’adopció dels següents acords a la Fundació Pere Ardiaca, de la qual Neus Català era sòcia d’honor.

El Vendrell a 24 d’abril de 2019