“El problema és que no hi ha activitats econòmiques, el Vendrell és una ciutat dormitori que penja d’un fil, que és la línia del tren”.

És el diagnòstic de l’arquitecte Pau Batlle en el debat sobre urbanisme, mobilitat i habitatge organitzat pel grup municipal de Som Poble-ERC el Vendrell al centre cívic l’Estació, el dimecres 18 de gener. A més de Batlle, des de la taula hi van participar els arquitectes Anna Royo i Xavier Robert, qui va arrodonir l’anàlisi de la situació actual: “som receptors de població i no estem preparats, no tenim model de ciutat. Aquesta és l’amenaça”.

La revisió del POUM, que hi ha consens que s’ha de fer immediatament, és una oportunitat, però no es pot partir de zero. El territori no és un full en blanc on dibuixar carrers. Cal partir del que hi ha, però sabent on es vol anar. Aquesta va ser la idea amb què la majoria del públic va sortir del debat, i que va resumir la regidora Gisela Arbòs Bo, moderadora de l’acte.

Al respecte Batlle va plantejar que “el Vendrell ha de buscar el seu lloc a la metròpoli”, i ho ha de fer allunyat de la mentalitat americana d’urbanitzacions i centres comercials. Considera que “s’ha d’optar entre ser ciutat dormitori o una àrea metropolitana rural, amb economia pròpia”, i la seva proposta de futur és tornar a la plaça pública i els carrers amb habitatges de veïns. En cap cas créixer més.

Anant al més concret, Anna Royo va proposar revisar el detall “del que encara queda, un camí o un tros de camí, un espai verge… i articular-ho a poc a poc”, i va advertir que “caldrà perseverança i molta paciència”.

El punt de partida és difícil: “la Cooperativa Agrícola cau a trossos, el Brisamar i la Colònia Ferroviària abandonats, la zona natural dels Masos de Bonastre, desaprofitada, les Madrigueres a mitges…” va ser l’inventari d’oportunitats perdudes que segons Xavier Robert defineix avui el Vendrell. “El POUM del 2000 només es va aprovar per construir habitatges, i en vint-i-cinc anys no s’ha fet res”, es lamentà.

Tant des de la taula com des del públic es van fer propostes concretes: relligar barris amb carrils-bici, crear una oficina de gestió de l’habitatge, explorar nous models de tinença d’habitatges, no fer aparcaments subterranis, no apostar per la logística, dotar-se d’un transport públic eficient, treure el tràfic de mercaderies de l’actual línia ferroviària, no deixar els fils penjant en carrers nous…

Gisela Arbòs ho va resumir: “hi ha molta feina a fer, i també oportunitats, caldrà gestionar els “artefactes” existents, recuperar patrimoni, necessitem activitat econòmica, s’ha crescut ocupant el territori amb habitatges, però la gent no s’acaba de sentir del Vendrell…”

Cap al final, Alfonso “Sito” González Bondia, cap de llista de Som Poble – ERC el Vendrell, va intervenir des del públic per agrair la participació del públic i dels integrants de la taula i, molt especialment, les idees aportades amb una conclusió clara: «tenim l’oportunitat de convertir una ciutat dormitori en un lloc on viure».