L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, ha donat l’esquena als membres del govern legítim de Catalunya, condemnats a més 100 anys de presó pel Tribunal Suprem, i ha compromès a l’Ajuntament de la vil·la amb la repressió de la protesta popular per la sentència.

El ple de l’Ajuntament del Vendrell del dilluns 21 d’octubre, celebrat mentre tot Catalunya viu una situació d’excepcionalitat pel rebuig ciutadà a la sentència, ha discutit dues mocions contraposades. Una presentada per tots els grups de l’oposició, Podem, Primàries, Junts pel Vendrell i Som Poble – ERC, reclamant la llibertat immediata de tots els presos polítics i declarant el compromís de l’Ajuntament amb el dret d’autodeterminació, el rebuig de la criminalització del moviment independentista, el reconeixement dels representants electes del poble català, treballar amb la resta d’institucions en favor la llibertat i els drets polítics i adherir-se a les mobilitzacions contra la sentència tot rebutjant la repressió que estem vivint. L’equip de govern va presentar una contra-moció per “la convivència i el diàleg”, que avalà la interpretació repressiva de les lleis que fa l’Estat.

El Ple no va poder decidir sobre aquests temes perquè les dues votacions van quedar en empat: 10 vots a favor, 10 en contra i una abstenció en ambdós casos. Va ser l’alcalde qui va utilitzar el seu vot de qualitat per rebutjar la petició de llibertat dels presos i aprovar el suport de l’Ajuntament a la repressió. Però en una nova mostra de menyspreu a la democràcia i al Ple, Martínez ni tan sols es va molestar en argumentar la seva decisió.

En un Ple sense majoria, dividit exactament per la meitat, l’alcalde “de tots” demostra què entén per diàleg i decideix en favor dels seus sense cap justificació, aplicant el poder formal que li atorga el seu càrrec. I no és que el seu escuder, el Sr. Soriano, hagués aportat gaires raons al debat, més enllà de repetir mecànicament que Espanya és una democràcia i pretendre demostrar que s’ha trencat la convivència perquè algú l’ha rebutjat en un grup de WhatsApp. Al seu costat Maria Luz Ramírez, de Ciutadans, li va voler fer dir a la Constitució coses que la Constitució no diu, al marge de quina opinió es tingui d’aquesta Constitució.

Des de l’oposició, Òscar Blasco, de Podem, va recordar que tots els drets que tenim institucionalitzats son resultat de les lluites socials al carrer. Josep Maria Llassat, de Primàries, va defensar que l’independentisme ha arribat a ser majoritari a Catalunya com a reacció a l’anticatalanisme que han promogut, amb força èxit, els partits majoritaris a la resta de l’Estat. Per Josep Mercadé, de Junts pel Vendrell, no hi ha diàleg perquè l’Estat mai s’ha assegut a dialogar amb els representants de Catalunya.

Per Som Poble – ERC, Josep Mañé, amb la sentència el Tribunal Suprem posa en perill els drets democràtics i es carrega els drets de manifestació i reunió, la llibertat ideològica i d’expressió, ja que deixa en mans dels tribunals decidir quina manifestació és legítima i quina és “sediciosa”, si un jutge considera que posa en perill el règim. Alhora va defensar les mobilitzacions ciutadanes, reafirmant el caràcter del moviment independentista i rebutjant la criminalització dels joves que surten al carrer i es defensen de la violenta repressió policial, des de l’1 d’Octubre fins avui.