La nostra comarca, el Baix Penedès, i més concretament el Vendrell, des de fa anys arrossega una situació de greus mancances i problemàtiques econòmiques degudes, en part, a les crisis de sistema que hem patit en els darrers anys. Aquesta situació “de partida” ja ens augura un futur difícil i de pronòstic no gaire esperançador si no anem a l’arrel del problema i comencem a implementar les reformes estructurals necessàries per sortir enfortits i sense deixar a ningú enrere, de la crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19.
Segons un estudi de la URV -podeu veure el vídeo aquí– la comarca on la crisi econòmica provocada per la Covid-19 tindrà més incidència serà la del Baix Penedès, i això no és una casualitat, sinó la conseqüència directa de les debilitats del model econòmic de la nostra comarca.
Parlant del cas concret del Vendrell hi ha altres factors múltiples a tenir en compte, com és la dependència quasi absoluta, econòmicament parlant, del sector serveis i del turisme. Durant anys, el model econòmic ha estat basat en la construcció i el sector serveis. Els anys de la crisi i l’explosió de la bombolla immobiliària van provocar un augment molt important de l’atur. Per altra banda, la precarietat i la temporalitat caracteritzen bona part de l’oferta laboral existent al municipi i a la comarca, i a causa d’això una part important de la població treballa fora d’aquesta. Aquesta ha estat la realitat del municipi i de la comarca al llarg dels darrers anys, convertint l’atur, la precarietat i la manca d’oportunitats en mals endèmics del territori.
Socialment, la nostra vila ja va patir durament, fins a una situació de desbordament, les conseqüències de la crisi econòmica del 2008 i ens hem trobat amb successius governs a l’Ajuntament que no han estat capaços de donar solucions a problemes que han impactat amb força al municipi, com ara l’emergència habitacional (no disposem d’un parc públic d’habitatge, i gairebé cap habitatge per casos d’urgència/emergència).
Al que si s’ha de fer esment, positivament, és a l’autoorganització col·lectiva de la ‘Xarxa de Suport Mutu del Vendrell’, que ha aconseguit donar resposta, gràcies a totes les persones voluntàries que formen part del projecte, a les persones de risc o vulnerables per la Covid-19, oferint tasques com la d’anar a fer la compra, portar els medicaments a casa, i fins i tot fer-los els àpats. O com ‘Fils amb cor’, que s’ha dedicat a cosir mascaretes i bates de protecció, i ‘l’Associació de cosidores del Baix Penedès’ fent bates amb els seus recursos propis. O a tots els makers que s’han dedicat a fer EPIS pels sanitaris amb les seves impressores 3D. I en general a totes les persones que de forma totalment altruista s’han implicat per combatre la pandèmia al municipi i la comarca.
Tot un exemple de com la societat civil es pot organitzar per donar resposta quan l’administració no ha estat capaç de fer-ho.
Des del nostre punt de vista, la sortida de la crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19 ha de fluctuar per tres eixos fonamentals: 1) Un pla de xoc social que no deixi desemparades a les famílies/persones 2) Una reformulació del model econòmic i 3) Contribuir a garantir els recursos sanitaris, juntament amb unes condicions laborals dignes dels serveis públics. Eixos que plantegem que siguin treballats conjuntament amb el conjunt de grups municipals i la participació de la societat civil amb l’objectiu d’arribar a un consens que ens permeti sortir enfortits d’aquesta crisi.
1) Un pla de xoc social que ha de passar obligatòriament per una reestructuració pressupostària per atendre totes les necessitats que no estaven previstes en el pressupost vigent, pressupost que no ens hem cansat de dir que tenia poc o gens de social. Hem de poder garantir que no es tallaran subministraments bàsics i donar resposta a l’emergència de l’habitatge, que ja existia abans de la Covid-19. En aquest sentit, és necessari suspendre la suspensió del pagament de l’aigua per a les persones o famílies vulnerables, i mitjançar amb les empreses subministradores per a garantir el subministrament de llum, gas, etc. Per altra banda, és imprescindible desenvolupar línies d’ajuda al lloguer per a persones que ho necessitin, i suspendre el pagament del lloguer del precari parc d’HPO del municipi.
És també necessari estar especialment atents per a assegurar que es garanteixen els drets dels treballadors de les empreses que presten serveis municipals externalitzats, i realitzar des de l’Ajuntament un paper de mediació per a tal d’evitar acomiadaments o ERTOs.
La sortida d’aquesta crisi no pot suposar de cap de les maneres deixar famílies/persones enrere, com ja va passar amb les darreres crisis econòmiques, desenvolupant un programa de treball en xarxa i interdisciplinari entre els diferents serveis de l’àmbit de la salut, els serveis socials i l’educació.
2) Hem de reformular el model econòmic actual, ja no serveixen els petits canvis parcials com ens tenen acostumats, cal una transformació profunda, estructural que s’ha de fer en clau de sostenibilitat (mediambiental, econòmica i social) i que ha d’impulsar l’ocupació i la creació de llocs de treball dignes, donant suport a iniciatives d’Economia social, solidària i cooperativa, i amb una planificació econòmica amb estratègies d’abast ampli. Defensant a la vegada un sector públic fort.
Fomentar l’economia social i cooperativa, enfortir el sector primari per incrementar l’ocupació i avançar cap a la sobirania alimentària, reactivant el sector agrari i vinicola des d’una perspectiva ecològica, de proximitat. Hem de reenfocar l’oferta i l’activitat turística cap a la potenciació dels valors de la comarca i sota criteris de sostenibilitat. Hem de reformular el model econòmic amb criteris d’economia verda, incentivant la creació d’ocupació en sectors estratègics per fer un veritable canvi de model econòmic que faci front a l’emergència climàtica i energètica, amb criteris socials, estimulant la creació de serveis municipals de treballs de cures i atenció domiciliària a través de persones en situació d’atur o sense prestació, per atendre infants, gent gran i persones dependents, realitzar tasques de neteja, manteniment de la llar, etc. a través de la mediació o contractació directa per part de les administracions locals.
També hem de donar impuls al petit comerç i de proximitat, establint mediacions per garantir lloguers justos pels comerços de proximitat i línies d’ajut de suport a l’activitat econòmica, així com campanyes de promoció i fidelització, amb mesures com poden ser, per exemple, la creació d’una moneda local i social.
Juntament amb un pla de reactivació econòmica per tal d’evitar el tancament d’empreses, amb línies d’ajudes a les pimes i autònoms, aquest pla que hauria de comptar tant amb els representants dels grups polítics al consistori, com la societat civil, econòmica, esportiva i cultural.
Es tracta doncs de reformular el model econòmic que aposti per la diversificació, el desenvolupament de nous sectors, el replantejament i impuls de l’agricultura, el petit comerç i el cooperativisme, així com una indústria i un turisme compromesos amb el territori i les persones.
3) Hem de treballar per poder garantir els recursos sanitaris de la nostra població. Les conseqüències de les retallades en els pressupostos de la sanitat pública són, avui dia, més evidents que mai. Cal fer una reflexió en aquest sentit i defensar des dels municipis una sanitat universal, de qualitat i que compti amb els recursos adequats. Imprescindible per a garantir la salut de la població i la seguretat i dignitat dels treballadors sanitaris. Les conseqüències de les retallades passades en els pressupostos de la sanitat pública, són ara més evidents que mai.
Des de l’Ajuntament és necessari prendre partit i denunciar aquesta situació davant les administracions que compten amb competències directes sobre el sistema de salut pública. De la mateixa manera, en aquesta situació d’emergència, cal emprendre mesures urgents, com la compra de material de protecció pel personal de l’Hospital comarcal i de la resta de centres de salut del municipi, així com activar un comitè de gestió de la crisi, que compti amb representació tècnica, política, dels professionals sanitaris, farmacèutics, dels treballadors d’altres serveis, de la societat civil i de totes aquelles persones i agents que estan combatent a la Covid-19 al nostre municipi.
Hem de capgirar l’ordre de prioritats en aquesta societat, sense això no podrem tirar endavant, és més important que mai entendre que la política és l’eina de transformació de la societat, per esdevenir aquella que volem arribar a ser.