En general, tenim una idea del civisme antiquada i molt superficial. El Vendrell està brut i descuidat, és un fet, i la gent demana sang, i el govern ofereix sang: més vigilància, més control, més multes, patrulles de paisà, vehicles camuflats i parafernàlia similar per controlar l’abocament de mobles i deixalles a llocs no autoritzats.
Mesures vistoses però poc útils per a resoldre el problema. Poc útils perquè a qualsevol zona de contenidors del municipi trobes bosses de brossa, mobles i tota mena de residus on no toca, i un problema tan generalitzat no es resol només a través de la sanció. Si hi ha comportaments incívics és sovint perquè és més fàcil fer les coses malament que fer-les bé.
Els contenidors estan a vegades plens, i si tu vas amb la bossa de la brossa i et trobes el contenidor ple, què fas? O bé te la tornes a emportar cap a casa, o fas la ruta del contenidor a veure si n’hi ha algun de buit, o la deixes als peus dels contenidors. M’atreviria a dir que la majoria de gent opta per la tercera opció, i és absurd culpabilitzar l’actitud d’aquestes persones quan és evident que el servei de recollida de residus és totalment insuficient en molts punts del municipi.
El mateix podríem dir del llançament de mobles, quan determinades ocasions no es recullen el dia que toca, i per tant queden acumulats als peus dels contenidors. Falten recursos i falten serveis dignes.
Fa ja algunes dècades als Estats Units es va posar de moda la teoria de les finestres trencades. Segons aquest plantejament, si un entorn està net i cuidat, la gent tendeix a respectar-lo i a tenir-ne cura; i a la inversa, si l’entorn està brut i degradat, la gent l’embruta i el degrada més. És a dir, el desordre crida al desordre.
Si en un descampat hi ha mobles que no es retiren en una setmana, es normalitza que aquell sigui el punt ‘oficiós’ d’abocament de mobles, si el descampat està net i quan hi ha un abocament es retira ràpidament, és més difícil que això passi. I també depèn de l’ús de les coses: els terrenys, camps o edificis abandonats són molt més susceptibles de ser malmesos o convertir-se en abocadors improvisats, que no pas espais que tenen un ús positiu pel veïnat.
Ara mateix vivim en un poble brut i degradat, amb serveis de neteja i de recollida de residus en mans privades (el contracte de neteja fa quatre anys i mig que està vençut i el govern no ha fet res sobre aquest tema) i totalment insuficients per una ciutat de més de 37 mil habitants. Descampats abandonats a la seva sort (malgrat haver-hi una ordenança sobre tancament de solars que no s’està aplicant), males herbes, espais verds pobres i degradats, una riera que de per si sembla sovint un abocador, etc. I també una important manca d’informació: molta gent desconeix que hi ha un servei gratuït de recollida de mobles, deixalleries mòbils o la deixalleria de Bellvei… I compte, amb això no vull dir que les sancions no siguin necessàries, ho són i els comportaments que perjudiquen la comunitat s’han de castigar, però cal anar més enllà si realment es vol resoldre el problema i no només escenificar que es fa alguna cosa.
Article d’opinió de Josep Mañé Chaparro, regidor de Som Poble-ERC a l’Ajuntament del Vendrell.