Bon vespre a tothom, Sr Alcalde, sres i srs regidors, i especialment a tothom que ens està seguint per RTV El Vendrello a través de les xarxes socials,. En primer lloc, volem expressar la nostra satisfacció perque estem avui aquí celebrant el Primer ple de l’estat de la Vila des que el 2014 es va incloure aquest format en el ROM. Ple proposat pel nostre grup i acordat per totes les forces polítiques.

Les eleccions del maig del 2019 van donar la victòria al PSC, però també van configurar un consistori molt diferent al d’anys anteriors, amb fets positius com la desaparició dels partits d’extrema dreta, i un bon resultat també pel nostre grup municipal. Els 3.220 vots rebuts a la nostra candidatura i els sis regidors obtinguts ens confereixen una gran responsabilitat com a principal grup de l’oposició. Responsabilitat que des del primer moment hem pres amb rigor i amb força per exercir tant la funció fiscalitzadora que ens pertoca, com per traslladar la veu de la ciutadania al consistori i fer realitat les propostes del nostre programa electoral. I per aconseguir- ho, des del primer moment hem tingut una actitud de diàleg i col·laboració amb la resta de grups de l’oposició i, en la mesura del que ha estat possible, també amb el govern. Treball que s’ha concretat en la presentació de 29 mocions , 19 de les quals han estat aprovades, 15 d’elles per unanimitat i 10 presentades conjuntament amb altres grups municipals. Mocions d’aprofundiment democràtic com ara la del codi de conducta i bon govern.

D’altres per incidir en temes importants com la taula per a la pobresa energètica, per un municipi més feminista, o per una millora clara en la neteja viària. I també propostes encarades a garantir l’accés a l’habitatge, treballar per una cultura popular per a tots o recuperar la memòria històrica i antifeixista del municipi. Per altra banda, ens sentim orgullosos també del nostre paper com a canalitzadors de les demandes veïnals, traslladant al Ple millores concretes dels serveis i de l’espai públic.

I amb aquesta actitud, tant hem donat suport a propostes del govern, com en el cas del canvi de model de residus, com demanat la dimissió del regidor C. Soriano per la seva nefasta gestió com a responsable polític dels mitjans de comunicació públics, per posar dos exemples ben oposats. O com a resposta a la nova realitat imposada per la COVID 19, impulsant amb els altres grups de l’oposició la Taula per a la reactivació econòmica i social .
Davant d’això tenim un govern amb majoria absoluta. Un govern, però, que no té o no vol explicar el seu pla de mandat, del que no sabem quins són els seus objectius, ni quines les seves prioritats. I que es troba en constant transformació, pel que es veu. Amb regidories que no sabem ben bé a què es dediquen, com la de cohesió territorial; amb temes com els esportius portats des de dos regidories diferents; i amb alguna altra regidora que va perdent competències a marxes forçades. I com a novetat, la incorporació d’un nova regidora trànsfuga per dedicar-se a una sola temàtica que ja es duia des d’altres dues regidories. I ens preocupa especialment, perquè s’afegeix un nou càrrec al govern, quan no n’hi havia cap necessitat, ni per conformar una majoria ni per cobrir cap mancança, i per tant es veu clar que és una operació de Sr alcalde per desgastar un adversari polític. Preocupant també perquè és el segon cop que el PSC promou, blanqueja i normalitza un cas de transfuguisme polític. I també perquè suposarà un nou increment del cost econòmic. En el ple d’aprovació del cartipàs ja vam proposar una rebaixa dels sous dels membres del govern i també de les aportacions als regidors de la oposició. Per estalvi, però sobre tot per limitar la distància entre els sous dels càrrecs electes i els salari mitjà dels nostres convilatans. El govern no va acceptar rebaixar-se el sou, però si que ho va fer amb els de l’oposició. I si això era important a l’inici del mandat, amb la crisi provocada per la COVID, encara és més flagrant l’allunyament dels sous dels càrrecs del govern dels de la majoria de la ciutadania. I a sobre incrementarem el cost amb una nova incorporació del tot innecessària. Un missatge clar en direcció contrària al que caldria davant la greu situació econòmica i social que se’ns ve a sobre.

És el govern de la foto i els titulars, on la impressió que transmet moltes vegades és que és més important l’aparença que no pas el contingut. I aquesta obsessió, aquestes presses per fer-se fotos, els ha portat a oferir imatges lamentables durant el confinament o a vendre canvis sense contingut. Un exemple d’això el tenim en el recent canvi d’imatge de la RTV EL Vendrell. Han canviat la imatge corporativa, però hauria estat molt millor acompanyar-la de millores reals que és urgent solucionar, com els problemes d’humitats i insalubritat de l’edifici de la TV que comporten un risc per la salut dels treballadors; o digitalitzar el fons de gravacions en vídeo de tots els anys de vida de la Tv El Vendrell. Un munt d’anys d’història que podem perdre per la manca d’interès polític. O introduir ja les mesures per regular la pluralitat dels mitjans de comunicació públics i garantir la independència periodística de les persones que hi treballen, demandes recollides en una de les mocions presentades per l’oposició i que no s’han desenvolupat. I que són temes que anem reclamant a cada consell d’administració sense èxit, amb un president, el Sr Soriano, que es nega a escoltar les propostes de millora i a facilitar informació als representants de l’oposició. I per acabar amb aquest tema, llencem una reflexió: En pràcticament 1 any i mig, només m’han entrevistat una sola vegada com a portaveu de SP-ERC i cap a la resta de grups de l’oposició, tot i representar gairebé la meitat dels votants. Davant d’això més de vint entrevistes als membres del govern en el programa “Per què”. Que cadascú tregui les seves conclusions.

I pel mig va venir la COVID i ho va canviar tot. Un cop més vam posar per davant la responsabilitat de treballar en positiu per fer front a una situació excepcional, amb greus conseqüències per la salut, i amb un gran impacte econòmic i social. Tots els grups vam fer pinya amb el govern. I vam tenir clar que la resposta i la sortida a aquesta crisi l’havíem de cercar entre totes i conjuntament amb la societat civil. I d’aquí va sorgir, no sense dificultats per la manca d’interès inicial del govern, la Taula per la reactivació econòmica i social, Reactivem El Vendrell. Taula que ha recollit un conjunt de 28 mesures acordades per tots els grups municipals i entitats de la societat civil. I que inclou tant mesures de xoc per pal·liar els efectes més immediats com d’altres amb una mirada cap al futur, per canviar un model econòmic i de desenvolupament que s’ha mostrat molt ineficaç davant una crisi com aquesta. Incapaç també per afrontar la crisi climàtica que ja tenim a sobre. El dilema que ens trobàvem preparant la Taula, era, per una banda, l’augment de necessitats econòmiques per pal·liar els efectes sobre els autònoms, el petit comerç, o sectors claus com el turisme. I per l’altra, que la disminució d’ingressos i aquest increment de despeses posaria en tensió el pressupost municipal. Per tant, tots vam ser molt curosos en plantejar i acceptar mesures d’acord amb aquesta nova realitat.

Però de sobte, en el darrer ple, en un racó d’un dels 33 punts de l’ordre del dia, i sense que el govern donés cap explicació, ens trobem en què el Feder de Coma-ruga, de cop i volta, triplica el seu pressupost i s’incrementa la inversió en pràcticament 4 milions d’euros més. L’opacitat i la manca de transparència amb les que han amagat aquest tema deu ser deguda a la mala consciència que tenen, perquè saben que han pres una decisió, enmig de la pandèmia i quan ja en sabien les conseqüències, que va en sentit contrari de les necessitats que ens imposa la crisi econòmica i social que ja tenim al damunt. De veritat creuen que una decisió com aquesta no s’hauria d’haver explicat i consultat als vendrellencs? A principis d’estiu ens van consultar per fer una modificació de crèdit molt menor que la del Feder. No tocava fer-ho també en aquest cas? Així és com s’apliquen el Codi de bon govern, i els principis de transparència? Ja hem deixat clar que no compartim ni les formes ni el contingut d’aquesta modificació. L’objectiu de crear un centre neuràlgic per Coma-ruga al Tabaris es pot aconseguir també amb un edifici que preservi els mosaics del Padrós sense tenir un sobrecost tan desmesurat.

Ara és temps de fer les inversions que posin la vida de les persones al centre, que resolguin les moltes necessitats que tenen els nuclis marítims com les inundacions, la dignificació del Barri ferroviari, les millores en la neteja o del patrimoni natural. I d’altres que afecten al conjunt del municipi que ja estan reflectides en la Taula per la reactivació. I no els hi acceptarem que després ens vinguin amb les rebaixes i ens regategin partides per executar les mesures de la Taula. Perquè no poden desentendre’s d’un acord tan ampli amb totes les forces polítiques i la societat civil. Perquè no tenen excusa. Encara són a temps de rectificar. I des d’aquí, de nou, els oferim la nostra col·laboració per esmenar una decisió tan fora de lloc en els temps que corren. No desaprofitin aquesta oportunitat. Els recordem que encara cueja el bluf de l’Escola de Música, per exemple, i sembla que no han après la lliçó…

I és que tenen molts temes pendents que no estan afrontant i que els tenim detallats en les mesures de la Taula de reactivació. Parlem d’habitatge. No ha estat mai una de les seves prioritats. 1.000 pisos buits en mans dels bancs, més de 500 famílies demandants d’habitatge social al Vendrell. Grans dificultats per la gent jove per emancipar-se, entre d’altres coses pels lloguers disparats. I què han fet vostès? Ben poca cosa. Quants habitatges socials han creat? ZERO. Calafell: 58 pisos buits cedits per la Sareb, Vilafranca: 15. Quants anys fa que vostès estan negociant amb la Sareb? Es van passar l’anterior mandat dient que ho estaven fent, on són els resultats? La pujada de l’IBI pels grans tenidors és una mesura necessària però no suficient si no s’emmarca en un pla global per l’habitatge que ja fa temps que hauríem de tenir , com tenen molts municipis semblants. I és que a més, a través de l’impuls per l’habitatge social podem mobilitzar molts recursos per millorar els edificis en mal estat, reactivant sectors econòmics estratègics pel futur que ja tenim aquí, alhora que anem resolent un dels problemes socials més candents. I que en resol d’altres que de fet només en són una conseqüència, com les ocupacions.

Parlem de la neteja viària, una de les queixes més unànimes. El Vendrell segueix brut. És una obvietat que tots veiem. Una de les causes són les deficiències de l’actual contracte de neteja viària. Però és que aquest contracte està caducat des de fa quatre anys. I no s’hi han posat a resoldre-ho i plantejar-ne un de nou. Tot just ara comencem a fer-ho, però ja hem perdut quatre anys!
Però no es tracta només de netejar més i millor. Hem de treballar per fomentar el sentiment comunitari i el civisme, per valorar molt més l’espai públic. I per fer-ho l’educació és la clau, educació com a eina de transformació social de molts dels temes que hem de resoldre, entre ells els de la neteja, però també la cura del nostre entorn, per treballar per la igualtat de gènere i molts d’altres.
I seguim amb altres qüestions que ens preocupen:

Atur i foment de l’ocupació

Que l’alcalde digui que s’ha d’impulsar d’una vegada el Logis Penedès com a fórmula de creació de llocs de treball, demostra una vegada més que no tenen noves idees i s’entesten a voler recuperar projectes de fa 15 anys, que si realment haguessin tingut interès pels inversors ja s’haurien executat. Projecte amb una gran contestació social pel seu elevat impacte ambiental i territorial, així com per la creació de llocs de treball de baixa qualitat. Un pegat més per un municipi que necessita canvis profunds que el govern no sembla tenir cap interès a tirar endavant. Canvis que només vindran des d’una visió a llarg termini amb uns objectius assolibles i sostenibles socialment i territorialment.Seguim en un municipi i una comarca sense rumb clar, on es
prefereixen els titulars buits de contingut que les propostes que poden generar un model
econòmic sostenible i diversificat.

Per això, entre d’altres mesures, ens cal diversificar l’economia en sectors estratègics que ens ajudin també a resoldres problemàtiques socials i ambientals que tenim sobre la taula, anar més enllà de l’emprenoduria i incentivar l’economia social i sòlidària i el cooperativisme com a sector emergent que crea ocupació posant l’economia al servei de les persones.

Seguretat ciutadana

L’atur disparat es un caldo de cultiu pq s’incrementi la inseguretat, malauradament. I a part de reclamar a la Gene que es millorin les dotacions del cossos de seguretat i d’altres serveis públics com els bombers o la sanitat, hem de potenciar els serveis de mediació, els educadors de carrer i la prevenció de conflictes. Però el més essencial és millorar les condicions de vida de la gent, garantint els servies bàsics essencials, com són la feina, l’habitatge o l’accés a una educació de qualitat per tothom.

Entitats i societat civil

El teixit associatiu és el millor que tenim. I des de l’administració hi hem donar tot el suport que calgui pq puguin desenvolupar la seva tasca, i sobre tot evitar posar-hi traves innecessàries. Diverses entitats ens han fet arribat la manca d’empatia que perceben per part d’aquest ajuntament. No podem permetre que torni a passar el que ha succeït amb l’Associació de familiars de malalts d’Alzheimer, no ens podem permetre que, especialment les entitats que treballen amb les persones més vulnerables de la societat, es sentin tan poc cuidades que al final es vegin obligades a abandonar la seva tasca. Moltes de les subvencions que reben aquestes entitats són rídicules. Algunes han arribat a perdre la subvenció de tot un any per problemes burocràtics interns de l’Ajuntament. Cal revisar a l’alça aquests imports i aprofitar les seves energies per crear sinergies en aquestes qüestions tan sensibles. Cal implementar un projecte municipal global i integrador per a la diversitat funcional del Vendrell on les entitats puguin treballar en xarxa entre elles i amb l’Ajuntament per tal d’avançar decididament cap a la inclusió social de totes les persones independentment de les seves capacitats.
I en l’àmbit esportiu hi ha entitats que se senten de segona classe, com les que promouen l’atletisme, el running, activitats cada cop més en alça i que contínuament veuen aplaçades les inversions necessàries en la pista d’atletisme que des que va construir-se ja fa molts anys no s’hi ha fer res i acumula uns dèficits de manteniment notables
I també cal tractar molt millor a les iniciatives que sorgeixen en altres àmbits com els del lleure. Va ser vergonyós el que va passar amb la Farrastoltes d’aquest any i no pot tornar a repetir-se.

Cultura per a tothom.

Fa mesos que parlem de l’escola de música, de tot l’escàndol referent a l’edifici. Però no de la veritable funció que ha de fer l’escola. En el mes Pau Casals, és oportú pensar que el mestre no estaria massa satisfet de la funció social de l’escola, sent com era un gran defensor de fer arribar la cultura a tothom. Tenim un edifici magnífic malgrat tot, i un bon equip de professionals, però els números canten. Dediquem només a personal mes de 800.000 euros a l’any per l’escola de música, per poc més de 300 alumnes matriculats. HI ha escoles de música que amb el mateix pressupost tenen el doble d’alumnes. I el problema ve per aquí, només poden accedir a l’escola alumnes de famílies que s’ho puguin permetre i no totes, perque tal i com està organitzada la capacitat màxima és limitada. Tampoc hi ha cap ajuda ni tarifa social per facilitar l’accés a persones amb pocs recursos. I això no pot ser, per garantir la igualtat d’oportunitats, per pura justícia social, aquesta situació s’ha de resoldre! Els emplacem a fer-ho tan aviat com sigui possible, repensem l’escola perquè hi pugui accedir tothom, quants més alumnes més aflorarà el talent, més possibilitats de formar grups diversos o ampliar el ventall d’estils musicals.

És una bona ocasió que l’any que som capital de la cultura iniciem aquest procés.

Cohesió territorial

Cohesió territorial és no retirar la partida del bus a demanda que hagués pal·liat, en part l’enorme dèficit de transport públic en un municipi tan extens i dispers. Cohesió territorial és atendre amb diligència les demandes dels veïns d’urbanitzacions, com els de Mas Borràs, que fa un any que esperen una resposta a la seva proposta d’il·luminar el seu nucli amb plaques solars i perque es resolgui definitivament la urbanització del sector. I atendre també als veïns de Mas Astor, molt queixosos per com s’ha portat el tema del dipòsit, perque encara hi ha part del clavagueram que no està connectat a la xarxa i perquè el projecte de reparcel·lació fa anys que està encallat als despatxos de l’Ajuntament. O ho és també evitar que els veïns de la Carretera de Valls vegin que hi ha trams de carrer que mai es netegen i que no els hi posen la mateixa dotació de contenidors que a la resta del municipi
I és que en el fons, el que passa també és que estan atrapats en la seva pròpia teranyina, teixida durant tot els anys que han governat, juntament amb Convergència i amb el suport del PP, en que no han fet els deures que calia. I ara que potser tenen ganes de canviar les coses, com ens consta en alguns temes,no els ni negarem, es troben bloquejats amb la burocràcia administrativa, amb la manca de càrrecs tècnics en sectors estratègics, en contractes prorrogats de serveis que no funcionen. No pot ser que a tants ciutadans que presenten instàncies, no se’ls hi respongui en temps i forma com marca la normativa. No pot ser que es trigui mesos en reposar un semàfor en una cruïlla perillosa sense posar cap senyal provisional, que una saca de poda enmig d’una vorera al costat d’un centre escolar faci setmanes que estigui per recollir… . etc, etc etc.. .
En definitiva, i ja per acabar, queda molta feina a fer, i és responsabilitat de tots fer-la i fer-la bé. Ja en tenim prou de fotografies, falta de transparència i actuacions parcials. Ara cal abordar les necessitats immediates de la ciutadania, agreujades per la Covid, però també cal posar els pilars del Vendrell que vindrà, de la ciutat que volem: amb una economia diversa, sostenible i dinàmica; amb drets socials garantits; amb una cultura que reculli la diversitat i la riquesa del municipi i on tothom hi tingui accés; amb un territori i un paisatge cuidats, amb una educació sense segregació, que esdevingui el pilar de la igualtat i la cohesió. Un Vendrell ambiciós, orgullós i amb il·lusió pel

futur. I hem de començar a treballar ja per aconseguir-ho, sabent que el camí és llarg. El nostre llegat en aquest mandat ha de ser començar a caminar decididament en aquesta direcció

Marc Robert Jané, Portaveu de Som Poble-ERC

Ple de l’estat de la Vila del Vendrell
15 d’octubre de 2020