Els greuges de treballar sent dona i mare van ser el focus de la trobada amb dones treballadores de tres generacions organitzada per Som Poble-ERC el Vendrell amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora. Ha estat el dijous 9 de març a l’Arcada i l’acte ha començat amb la lectura del manifest del 8 de març a càrrec de Silvina Lugones, secretaria de feminismes d’ERC el Vendrell.
Hi va participar Montserrat Mercader Grau, bibliotecària del Vendrell durant molts anys. Quan va començar a treballar encara es necessitava permís del marit per obtenir passaport o obrir un compte corrent. Per ella un dels primers problemes van ser els horaris. Havia de treballar de quatre de la tarda a nou de la nit i quan arribava a casa tot just tenia temps de posar els nens a dormir. La família va ser un gran suport, però també vehicle de les pressions socials contra les dones que treballaven, que en aquell temps eren poques. “Què diran, que no et pot mantenir el marit”, recorda que era un retret comú de l’època. Mercader recorda dues companyes de feina que no es plantejaven aquests problemes. Eren solteres.
Més jove, Anna Ibarz, mestre, va plantejar el conflicte entre carrera professional i maternitat. Per ella és una contradicció objectiva, perquè si s’assumeix la responsabilitat de ser mare, o pare, amb totes les conseqüències, les coses no estan preparades per mantenir la dedicació professional. Recorda haver fet de “supermare” amb la primera filla intentant arribar a tot, però revisar la situació amb la segona criatura, pensant: “si he volgut tenir un segon fill no és per anar deixant-lo pels racons per poder complir amb compromisos professionals”.
Més jove encara, Carlota Gallés, amb un fill de cinc mesos, plantejava el conflicte de l’alletament matern. Deixar el fill al Vendrell i anar a treballar cada dia a Barcelona fa impossible seguir les recomanacions d’alletar el nadó exclusivament amb llet de la mare. En aquest cas el suport familiar també és complicat. Els avis encara treballen i els besavis són massa grans.
L’advocada Jenni Macias, coordinadora de l’acte, va exposar el cas de la justícia, on un part o la baixa maternal d’una jurista pot provocar l’ajornament d’una vista durant mesos, amb greus perjudicis pels afectats. Situació paral·lela a la que es planteja per multitud de professionals autònoms.
La conversa va posar de manifest que generalment és un conflicte carregat a la motxilla de les dones. I també que no hi ha recursos socials i estructurals per afrontar-lo, sinó que en cada cas la gent es veu obligada a buscar sortides particulars. Molt sovint aquestes passen pel sacrifici de les opcions professionals de la dona, sigui per raons econòmiques o sigui per raons culturals, i les conseqüències es poden allargar en el temps complicant una separació o fins a penalitzar econòmicament la jubilació.
Les intervencions del públic va denotar el llarg camí que queda per recórrer en l’àmbit de la conciliació familiar. També es van aportar diverses reflexions sobre la complexitat dels conflictes associats, en tots els casos relacionats amb les relacions dona-home i amb la cultura patriarcal de la nostra societat.