Al llarg de la campanya electoral hem repetit molts cops el nostre objectiu: fer del Vendrell una vila on es pugui tenir una vida plena al llarg de tota la vida. Però cal subratllar que no n’hi ha prou amb generar un entorn que ho faci possible.

Cal tenir especial cura en què tothom tingui oportunitats d’acord amb les seves capacitats. Hem d’oferir el suport necessari a aquelles persones que, pel motiu que sigui, corren risc d’exclusió en qualsevol aspecte vital.
Per això necessitem potenciar els serveis socials amb personal i recursos especialitzats i d’acord amb una sensibilitat política transversal sobre les necessitats específiques de cada col·lectiu. Per combatre la discriminació no n’hi ha prou amb proclamar la igualtat.

Un espai de treball específic al respecte és el de les capacitats diverses. Hem proposat, i tots els grups municipals del Ple hi van estar d’acord, crear una Regidoria específica de capacitats diverses i accessibilitat per fer la vila plenament inclusiva. Es tracta dels drets d’un col·lectiu important i amb necessitats específiques, ja que al Vendrell hi ha 3.550 persones (prop del 10% de la població) amb algun tipus de discapacitat.

Altres àmbits en què cal actuar són els de la discriminació per raons de gènere i d’orientació sexual, o les situacions de col·lectius juvenils amb risc de marginació, aspectes en què els educadors de carrer i el Casal Jove han de jugar un paper crucial.

Algunes de les mesures concretes en aquest àmbit són:

– Creació de la Regidoria de capacitats diverses i accessibilitat per fer que el Vendrell esdevingui una vila plenament inclusiva.
– Impulsar l’eliminació de les barreres arquitectòniques, de comunicació i d’actitud.

– Recuperar la figura dels educadors de carrer i reforçar el Casal Jove amb llocs de treball estables.
– Potenciar els serveis socials del municipi, millorant la dotació pressupostària i ampliant la plantilla.
– Crear una Oficina per a la Igualtat i la No Discriminació i desenvolupament d’un Pla d’Igualtat.

Què hem de canviar?

El govern del PSC treu pit de l’alta despesa social dins del pressupost municipal. Està bé i segurament en necessitem més. Nosaltres creiem que en necessitem més. Però no és una bona notícia. Al contrari. És un indicador que la situació de precarietat social és molt alta, que les situacions de necessitat per falta de feina o per ingressos molt baixos són més freqüents del desitjable.

Les estadístiques ens diuen que la renda familiar disponible està 15 punts per sota de la mitjana catalana i que el PIB/habitant és el 56% de la mitjana catalana. És a dir, aquí es genera poca riquesa. Sense deixar a ningú enrere calen programes d’atenció integrals, que vagin a l’arrel dels problemes i impulsin un entorn integrador i inclusiu, i empoderin a les persones, això és el que cal fer.

I cal aprofitar també els espais públics disponibles per posar-los al servei de les persones, com l’edifici inacabat del Casal de la gent gran del Tancat o la creació d’un parc inclusiu i un parc d’horts comunitaris per persones en situació de vulnerabilitat i entitats i a la zona verda en desús del darrere de l’escola Marta Mata.