Necessitem urgentment un Pla d’Habitatge que afronti el greu problema social que representa l’onada de desnonaments, que no s’atura, i la falta d’habitatges socials i alternatives per als més vulnerables. Forma part del gran problema social i econòmic que representen els plans urbanístics vigents, basats en la idea del creixement sense límits i amb la previsió de poder doblar l’actual població del Vendrell.

Aquesta ha estat la base de l’especulació i la bombolla immobiliària que ha desestructurat i empobrit la vila. Cal revisar la planificació urbanística (Pla d’Ordenació Urbana Municipal POUM). En primer lloc, per tallar les ales a l’especulació urbanística. I, en segon lloc, per fer la vila sostenible des del punt de vista del medi ambient, protegir els espais naturals i adaptar-nos a l’emergència climàtica.

Algunes mesures orientatives que prendrem en aquest àmbit:

– Canvi de model urbanístic: elaboració d’un POUM amb criteris de sostenibilitat ambiental i territorial i elaborat de manera participativa. Aturar l’extensió de la taca urbana.
– Impulsar un Pla local d’habitatge com a full de ruta per impulsar les polítiques per garantir el dret a un habitatge digne, especialment per les persones més vulnerables, els joves, la gent gran i adaptat per les persones amb diversitat funcional
– Potenciar i dotar de més recursos a l’àrea d’habitatge de l’Ajuntament.
– Destinar el 30% de les noves promocions dins la trama urbana a habitatge de protecció oficial.

– Ajuts per a la rehabilitació d’habitatges de petits tenidors i bonificació de l’IBI i l’ICIO a canvi que es destinin a lloguer social i s’incoporin a la borsa d’habitatge municipal.
– Foment de la tinença alternativa al model de propietat privada, com les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús o la masoveria urbana.
– Impuls a la taula per la pobresa energètica per garantir els subministres bàsics a les famílies més vulnerables

Què hem de canviar?

El principal problema d’habitatge del Vendrell es la manca de pisos de lloguer i assequibles, malgrat els centenars de pisos buits en mans de gran tenidors existents al municipi. Està declarat “zona de mercat d’habitatge tens” des del 2020. L’administració pràcticament no ha construït habitatge públic des de 2001, ni ha definit mecanismes per la cessió d’usos per habitatge.

A més, cal invertir a rehabilitar habitatges de manera intensiva, per tal d’adaptar-los a les necessitats de l’emergència climàtica, i també, potenciar el parc d’habitatges existents per millorar l’habitabilitat del conjunt de la vila.
La nova planificació urbanística ha d’establir límits al creixement a partir de les capacitats del territori i tenint en compte dels recursos existents, com aigua, energia, paisatge, etc. Ha de desclassificar els sòls urbanitzables no desenvolupats situats en sectors d’interès paisatgístic i natural, analitzant el seu interès ecològic, històric, cultural, agrari o paisatgístic.

També cal establir un pla d’etapes que eviti construir nous sectors sense que estiguin acabats els iniciats.

En paral·lel cal desenvolupar un sistema de refugis climàtics, per donar alternatives a la població més vulnerable en episodis de calor extrema, fred o altres fenòmens meteorològics.